En les últimes dècades, hem presenciat un auge sense precedents dels flea markets, les botigues de segona mà, el retorn de la música i fotografía analògica i el col·leccionisme d'objectes vintage. Aquesta fascinació per l'antic va molt més allà d'una moda passatgera o de les ganes de passar un bon matí al rastro de Madrid o al mercat de la plaça Blanquerna a Barcelona: respon a una necessitat cultural de rescatar, reinterpretar i dotar de nou significat a objectes que alguna vegada van formar part d'un passat col·lectiu o individual. Tal i com assenyala Simon Reynolds en Retromania (2011), aquesta obsessió contemporània pel passat reflecteix una complexa relació entre la nostàlgia i l'ansietat davant un futur incert. Al mateix temps, aquests objectes no sols conten en ells històries d'èpoques anteriors, sinó que també funcionen com a marcadors d'identitat i distinció social en el present.

La nostàlgia que acompanya als objectes vintage va molt més enlla de una simple moda o la sensació d’un passat familiar, tot i que no viscut. Svetlana Boym, en The Future of Nostàlgia (2001), diferència entre una nostàlgia restaurativa, que busca recrear un passat idealitzat, i una nostàlgia reflexiva, que permet observar el passat des d'una perspectiva crítica. Aquest programa de tallers s'inscriu en aquesta segona línia, proposant una mirada que va més enllà de l'estètica per a abordar les implicacions culturals, econòmiques i socials d’allò vintage.

El present programa, compost per quatre càpsules de pensament, explora com els objectes vintage es converteixen en eines per a construir identitats i establir desigualtats de classe. A través de referents teòrics, culturals i artístics, els participants tindran l'oportunitat d'analitzar com interactuem amb aquests objectes i com aquestes interaccions perpetuen o desafien les jerarquies socials. A més, es fomentarà el desenvolupament d'una visió crítica i interseccional per a interpretar les narratives que aquests objectes generen i la seva influència en la nostra relació amb el passat i el present. Quines noves narratives podem construir per a transformar aquestes relacions?